SINOPSIS
La història podria explicar-se des del punt de vista de Perroquet, un irritant ocell domèstic que ha vist morir a causa de tants excessos la seva mestressa, la vella Madame Catherine, i ser enterrada d’amagat per Eric, el mecànic. També podria explicar-se si ens aturem en els trens que creuen aquest petit poble no gaire allunyat de la frontera, ple de vagons recorreguts per revisors somiadors i perduts com Sophie, que tracten a diari amb el seu lot de passatgers. Entre ells es troba el bell Gerard, que no fa més que passar pels llocs com el vent que bufa aquí i allà, on anirà en Gerard?
Però la història també podria seguir-se a través de les ampolles de vi que serveix Yann, el taverner, i que comparteix gustosament amb els seus amics Eric i Jean-Claude, el gendarme. O bé podriem escollir el trajecte sinuós d’una capsa de galetes que conté les economies de Madame Catherine (trajecte almenys no tan complicat com el del seu cadàver en un poble ple d’obres), diners que escaparàn de l’Eric per anar a parar a les butxaques dels pantalons del seu nebot, al fons d’una inoportuna rentadora.
I, fins i tot, la història podria ser explicada a través de la imatge de les rentadores, ja que l’Eric n’ofereix una a la Maria, que ara surt amb Jean-Claude, tot i que no deixa de flirtejar amb Eric, el mecànic. I no és necessari parlar dels quadres horribles de Philippe, l’ajudant del cap de l’estació, enamorat i gelós de la petita Lola, la filla de l’Anna i en Yann, que al mateix temps no li treu l’ull de sobre a l’Axel.
Però acabem millor amb la presència de la natura i el paisatge, observant aquests pobres humans remoure’s en les presons que ells mateixos s’han construit. I és que efectivament és la natura qui pot tenir la visió més ajustada, és a dir la més feliç, per eplicar-nos una història que és al mateix temps sinistra, divertida, simple i molt entortolligada. |
PREMIS I FESTIVALS
2007
- BAMCINÉMATEK. Retrospectiva de Marc Recha (Nova York, Estats Units)
- FESTIVAL DE LINZ. Restrospectiva de Marc Recha (Àustria)
2004
- PRAGA CINEMA FESTIVAL (República Txeca)
- EGYPTIAN THEATRE (Hollywood, Estats Units)
- BUENOS AIRES FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE INDEPENDIENTE (BAFICI) (Argentina)
- INTERNATIONAL FILMS FESTIVAL HONG KONG
- FESTIVAL DE CINE DE GUADALAJARA (Mèxic)
- II PREMIS BARCELONA
2003
- FESTIVAL DE CINEMA DE CANNES - Secció oficial "Un Certain Regard" (França)
- PÉSARO FILM FESTIVAL (Itàlia)
- PUSAN INTERNATIONA FILM FESTIVAL (Corea)
- TORONTO INTERNATIONAL FILM FESTIVAL (Canadà)
- FESTIVAL DE SAN SEBASTIÁN (Euskadi)
- HAIFA INTERNATIONAL FILM FESTIVAL (Israel)
- TUBINGEN (Alemanya)
- SEMANA INTERNACIONAL DE CINE DE VALLADOLID (Espanya)
- FESTIVAL DE PUERTO RICO / SPANISH CINEMA NOW (Puerto Rico)
- FESTIVAL DE CINE DE LA HABANA (Cuba)
- FESTIVAL DE CINEMA DE ROMA (Itàlia)
|
DADES DEL PROJECTE
Produïda per Eddie Saeta S.A. i JBA Production
Distribuïda per Wanda Vision, NirvanaFilm
Estrena: 3 de Setembre de 2003
Rodatge: Novembre i desembre 2002
Localitzacions: Portbou, Portvendres i Serra de les Alberes
Format: 35 mm / Color / 1:1,85. Negatiu Kodak 5263 y 5246
Laboratori Postproducció: Image Film
Tiratge de còpies: Image Film / Eclair
Estudio de So: Sonoblok
Estudio de muntatge: Polidori
Duració 126 min.
NOTES DE PREMSA
VARIETY
"La pel·lícula més accessible de Marc Recha."
LIBÉRATION
"Marc Recha, arquitecte de l'atzar."
LES INROCKUPTIBLES
"Una comèdia negra a la frontera entre França i España, entre la raó i la bogeria."
LE MONDE
"Un cadàver, policies, una pistola que circula, un lloro que sap massa, un tresor, un guapo desconegut. Però aquesta pel·lícula no es un conte de fades."
LIBÉRATION
"Un film d'alta lluÏta (davant del cinema americà)."
|
NOTES DEL DIRECTOR
A tot poble hi ha un cafè, una comissaria, un mecànic i una cosa molt important, una plaça on es gira com sempre perquè, malgrat els anys vuitanta i els seus plans de desenvolupament, encara no ha estat transformada en una rotonda… Però en aquest poble hi ha, a més a més, una estació. No estem lluny de la frontera, però tampoc hi som al damunt mateix: pitjor per a aquells sentimentals que busquen el límit entre aquí i qualsevol lloc. Aquesta és doncs una petita ciutat, ofegada per les muntanyes que la envolten, i on el mar no és prou per airejar-la.
A cada lloc existeix una llegenda. I en aquest cas, aquesta es diu Senyora Catherine. Sempre parisina, encara que va deixar la capital ja fa més de seixanta anys, va ser ballarina al gran casino de la frontera, va estimar apassionadament un revolucionari català abans de casar-se amb un francès de la resistència (encara que, potser no tan resistent…) Ara, viu entre els seus records del passat i el vi, amb una pell de guineu envoltant-li el coll, i acompanyada pel seu estimat lloro “Perroquet”.
Al seu entorn està l’Eric, el mecànic que només s’entén realment bé amb les seves motos. Li agradaria estimar a la Maria, però no se li dóna bé la mecànica dels sentiments. Així mateix, les coses tampoc funcionen amb el seu nebot Axel, al que va acollir quan va sortir del correccional de menors… l’Axel voldria que l’estimes algú dels qui ell admira. Mentre espera, s’ocupa de la Senyora Catherine amb qui el seu oncle s’emborratxa habitualment. L’Axel s’ha ficat en el tema de les motos per complaure l’Eric, però no és una cosa que l’ompli. La seva germana Sophie el vigila quan hi és, però ella no fa més que anar i venir, treballant de revisora a la S.N.C.F. Està sovint allí: creuant vagons, però al cap i a la fi creuar vagons és com no moure’s. Més encara quan un viu en un cantó de la línia, i els seus fills a l’altre…
Després tenim en Jean-Claude, previsible i de confiança, ascendit a “assistant-chef” de la gendarmerie local (encara que hauria pogut ser viticultor pel mateix preu): tothom l’estima i ell estima la Maria. I a ella li agrada ell. Però no aconsegueix treure’s del cap el tanoca de l’Eric. De tota manera, ja comença a estar farta d’aquests paios irresponsables que l’han plantat aquí i allà; ella és d’un altre lloc, va arribar de Barcelona, i actualment distribueix el correu. Ha fet amics, el Yann el primer, el taverner. Sens dubte per ell va conèixer a l’Eric. El Yann sempre hi és per arreglar-ho tot, sense adonar-se de que la seva dona l´Anna, s’ocupa realment de que tot funcioni… L’Anna s’ha convertit en una persona una mica seca i descarrega el seu mal humor damunt de la seva filla Lola. Però no n’hi ha per preocupar-se: la mocosa no es deixa intimidar. Ni tan sols pel Philippe, el cap d’estació enamorat d’ella i gelós, a qui ella mira per damunt les espatlles.
Ah!, i després estan també el Thierry, el pare dels dos nens de la Sophie, aturat tranquil que es consagra a la felicitat dels seus fills, o el Pierre, el amant ocasional de la dama, que preferiria ser alguna cosa més que un bon clau. I en fi, tots aquests passatgers de trens que no tornarem a veure mai més, aquells fronterers que es coneixen massa a si mateixos i que no aconsegueixen sortir de la estretor geogràfica i econòmica de les seves vides…
Doncs bé, tot aquest bell món està encallat aquí, són massa semblants els uns als altres i encara que ho saben, tampoc això els ajuda a suportar-ho. Fins al moment en que arriba el Gerard. De pas, vingut d’algun lloc i dirigint-se cap a algun lloc. Per força seductor. Sap que és el que ha de fer per agradar; però, és realment això el que busca?
De fet, hi ha un detall important just abans de l’arribada del Gerard: recordeu-vos de la Senyora Catherine! L’havíem deixat prenent el sol a les vinyes. Doncs bé, al dia següent, un dia assoleiat, un bon dia per morir com diuen els indis, ella mor. Així, sense més. L’Eric està sol amb ella, i no sap què fer. Ella acaba de mostrar-li els estalvis de tota una vida, convertits en euros lluents. Aleshores a aquest panoli no se li acut res millor que amagar el cadàver. I és aquí on intervé la política! Un obscur edil ha decidit sortir de l’ombra la vigília de les eleccions: el seu programa d’obres públiques ho posa tot potes enlaire, convertint a la vella en una Arlésienne en descomposició que l’Eric cada vegada té més dificultat en amagar i recuperar entre tant de terrabastall per poder enterrar-la d’una puta vegada. Sense comptar amb que aquest gilipolles ha començat a agafar els diners, i és perseguit per l’histèric Perroquet… L’embolic està servit, i el secret de l’empipador cadàver es convertirà poc a poc en un secret de domini públic.
Fins i tot el Gerard sent a parlar d’ell! I no oblidem al Gerard: què amb la seva marxa posarà fi a aquesta història. De records, de retrets, de… qui sap?
Et voilà, ho tenim tot: la mort, l’amor i els diners. La gran ciutat estaria llesta per una gran neteja. Però com es tracta d’un petit poble, aquesta es resumeix en el cadàver d’una vella que es passeja per llocs plens de fang, històries d’atracció i sentiments condemnats a anar-se’n a la punyeta com si es tractes d’una partida de caça sota la pluja, i un feix de bitllets que acabaran en un centrifugat de la rentadora.
Marc Recha |
