PAU I EL SEU GERMÀ

SINOPSIS

Àlex treballava al port de Barcelona, però un dia va decidir deixar-ho tot i anar-se’n a viure lluny de la ciutat, a un petit poble del Pirineu. El seu germà Pau i la seva mare Mercè no sabien res d’ell. Ara s’han assabentat que l’Àlex ha mort.
Pau i Mercè viatgen al poble on Àlex va viure els darrers mesos. Allà coneixen la Sara, la seva nòvia que, sense saber que Àlex ha mort, segueix esperant que vagi a buscar-la per anar-se’n a viure junts a la ciutat; el seu amic i patró, Emili, que fa anys també va decidir canviar de vida i deixar la seva família per viure sol a la muntanya; i en Toni, que treballa amb l’Emili i està secretament enamorat de la Sara.
Aquest mosaïc de personatges es completa amb l’arribada de Marta, la filla d’Emili, que després de molts anys sense veure el seu pare, ve de França per
buscar-lo.
Cadascun d’ells descobreix un nou Àlex a través dels altres i la seva absència els ajudarà a replantejar-se de nou els seus objectius i mancances.
Tots busquen una altra manera de viure. Quan es separin, cap d’ells serà el mateix.

 

FITXA TÈCNICA

Guió i direcció Marc Recha
Amb la col·laboració al guió de Joaquín Jordá
Productor Antonio Chavarrías
Coproductor Jacques Bidou
Productora delegada Àngels Masclans
Director de producció Pasqual Otal
Fotografia Hélène Louvart
Muntatge Ernest Blasi
So Albert Manera
Mescles Ricard Casals

 

DADES DEL PROJECTE

Llargmetratge escrit i dirigit per Marc Recha (2000).
Una producció d'OBERON Cinematogràfica. www.oberoncinematografica.com
Coproduït per JBA Production (França).
Guió desenvolupat amb el suport del ICAA.
Amb la participació de Televisión Española, CANAL+ i Televisió de Catalunya, S.A.
Distribuït a Espanya per Lauren Films. Estrena: 25 de maig de 2001.
Distribuït a França per AD VITAM. Estrena: 30 de maig de 2001.
Pel·lícula disponible en VHS i DVD

FITXA ARTÍSTICA

Pau David Selvas
Marta Nathalie Boutefeu
Sara Marieta Orozco
Emili Luis Hostalot
Mercè Alicia Orozco
Toni Juan Márquez
Àlex David Recha

 

NOTES DEL DIRECTOR

L’acció de la pel·lícula transcorre a un barri dormitori de la perifèria de Barcelona i en dos pobles dels Pirineus catalans, situats entre els cims escarpats de la Serra del Cadí-Moixeró.
A l’igual que la història, el rodatge es planteja de manera cronològica, seguint gradualment l’evolució dels personatges, buscant en la meteorologia i el paisatge la revelació de l’instant que ens ajudi a configurar-los, a descobrir aquest mosaic d’incomunicació que representen tots ells.
En aquest film, el camp visual es defineix amb el cos dels actors, fugint dels espais pictòrics excessivament teatrals en què els personatges arriben a un espai preexistent. Aquí, la camera en mà seguirà discretament els moviments dels actors, dolçament, sense evidenciar la tècnica. En aquesta pel·lícula l’espai del quadre es defineix per les persones que l’omplen. La pròpia metodologia del plantejament del rodatge, equip ecològic –absència d’infrastructura de maquinària fílmica -, ens porta a concentrar-nos només en la camera que segueix casi físicament els personatges.
La llum primaveral, neta, vorejant el realisme. Respectant, per exemple, els interiors naturals, sense intervenir pràcticament en la seva il·luminació, deixant respirar les zones ombrívoles, fosques, on la penombra defineix l’espai del camp visual. Un realisme que, tot i així, evita tot naturalisme que redueixi el rodatge a una mirada passiva.
La decoració, l’existent a les localitzacions, pràcticament sense modificar-la, així com el mobiliari i el vestuari dels habitants dels pobles.
I el so, profunditzant en l’aspecte més narratiu d’aquest. Que ens dibuixi complementàriament la imatge, el món sonor que envolta i condiciona tots els personatges, lentament. Marcant el so directe, evidenciant els moviments dels actors i de les seves accions.
Arribar a la idea de cinema global on la història, amb els seus personatges, la llum, el so i el paisatge, es posicionen en un mateix pla narratiu.

Marc Recha

 

PREMIS I FESTIVALS

2003

  • Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al director Marc Recha

2002

  • SAN JUAN CINEMAFEST (Puerto Rico)
  • SETMANA DEL CINEMA CATALÀ A QUEBEC (Canadà)
  • ROTTERDAM FILM FESTIVAL (Països Baixos)
  • RIGA INTERNATIONAL FILM FORUM - Secció "Arsenals" (Països Bàltics)
  • Premi "Fipresci"
  • FESTIVAL DE CINEMA ESPANYOL DE REYKJAVIK (Islàndia)
  • GALWAY FILM FLEADH "SEASON OF SPANISH CINEMA" (Irlanda)
  • PESARO FILM FESTIVAL XXXVIII - Mostra Internazionale del Nuovo Cinema (Itàlia)
  • CINESUL FESTIVAL LATINO AMERICANO DE CINEMA E VIDEO (Brasil)
  • MUESTRA DE CINE MEXICANO DE GUADALAJARA (Mèxic)
  • MOSTRA DE CINE ESPANYOL A L'EGYPTIAN THATRE L.A. (Estats Units)

2001

  • FESTIVAL DE CINE DE BOGOTÁ (Colòmbia)
  • FESTIVAL DE CINEMA DE LINCOLN CENTER OF NEW YORK (Nova York, Estats Units) - Muestra de cine español
  • FESTIVAL INTERNACIONAL DEL NUEVO CINE LATIONAMERICANO DE LA HABANA (Cuba)
  • PREMIOS ONDAS (Espanya) - Premi al "Mejor Director" per a Marc Recha.
  • SEMANA INTERNACIONAL DE CINE DE VALLADOLID. Secció "Spanish Cinema" (Espanya)
  • FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE DE HAIFA (Israel)
  • FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE DE SAN SEBASTIÁN. Secció "Horizontes latinos / Made in Spain" (Euskadi)
  • FESTIVAL DE CANNES. Secció Oficial a Competició (França)

 

 

RETALLS DE PREMSA

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, 25 DE MAIG DE 2001

Marc Recha proposa una història d'afectes i rebuigs filmada de manera molt personal i incorporant l'experiència del rodatge en la successió dels esdeveniments.
És un film petit en format i gran en emocions... Sorgeix d'una excitant barreja entre els forts sentiments d'una història ben tramada i la flexibilitat d'un rodatge on la improvització, convenientment canalitzada, resulta essencial. - QUIM CASAS

EL PAÍS, 23 DE JUNY DE 2000

La història és potent, però encara ho és més la manera de rodar que assaja a "Pau i el seu germà". - TERESA CENDROS

FOTOGRAMAS, MAIG DE 2001

Sosté Marc Recha que, durant el rodatge de "Pau i el seu germà", els actors es van integrar en el paisatge del Pirineu català sense voler simular una altra cosa que el que eren: persones, figures a punt de fondre's amb l'entorn sense modificar-lo, fragments de vida.

La insòlita sensibilitat de Recha, basada en una política de no intervenció en la realitat, ha arrelat en l'obra de Rossellini i Kiarostami.

A Recha li queda poc per ser molt gran. La seva mirada respecta el món que l'envolta, qualitat que només tenen els artistes amb majúscules. - SERGI SÁNCHEZ

DIRIGIDO, MAIG DE 2001

"Pau i el seu germà" és una pel·lícula sobre la suggerència, sobre allò que no acaba de veure's en les relacions entre els éssers humans. És també una pel·lícula absolutament atenta al detall, que troba la seva raó de ser en una forma de filmar en la que es respecta el pas del temps i l'ordre natural. "Pau i el seu germà" és, tota ella, una bonica sorpresa.

GUÍA DEL OCIO, 25-31 DE MAIG DE 2001

Marc Recha té una cura maniàtica per no violentar res i que l'essencialitat de les coses es posi de relleu per sí mateixa. Des d'aquest pudor, ens proposa una elecció necessària i no una lecció: ensimismar-nos, romandre atents al detall, trobar veritats sense grans aparences, buidar-nos amb una pel·lícula que es buida de tot artifici. Crec que torna a descobrir que allò bell i allò poètic no estan en l'adjectiu, sinó en el substantiu.
A mil·límetres de la perfecció, "Pau i el seu germà" serà una lliçó necessària per tothom amb el més important i autèntica bellesa, la que no es refereix a allò bonic sinó a allò elevat. Enhorabona Marc! Ben fet. - ÀLEX GORINA

EL PAÍS, 25 DE MAIG DE 2001

No se sap si són els actors qui creen els personatges o són aquests qui creen els actors, doncs tan creïble és la seva identitat que no es distingeix on acaba la pell d'uns i comença la carn dels altres, on es deté la vida viscuda i deixa pas a la vida somiada, on s'amaga l'atmosfera el·laborada de la ficció i comença l'aire lliure del document.
Marc Recha aporta un film situat entre la vida viscuda i la vida somiada.
La seva pel·lícula extreu exactitud d'aquells balbuceigs, escala cims des de planes i deixa veure que aquest notable home de cinema, al costat de les moltes coses que òbviament li queden per aprendre, té algunes essencials ja apreses i incorporades a l'instint, a la arrel d'aquest estil profund que troba en aquest film alguns brots vigorosos.
Hi ha a "Pau i el seu germà" una esponjosa zona comuna, un territori compartit entre interpretació i vivència, entre ficció elaborada i ficció viscuda. - ÁNGEL FERNÁNDEZ-SANTOS

AVUI, 16 DE MAIG DE 2001

Rodat en continuïtat cronològica, sense travellings ni grues, amb il·luminació natural i amb els actors impregnats de l'atmosfera del paisatge, "Pau i el seu germà" està plantejat com una experiència realista que recull les teories d'André Bazin o els postulats de Roberto Rossellini per equiparar-se amb el tarannà de cineastes contemporanis com l'iranià Abbas Kiarostami o el britànic Ken Loach.

Té raó Recha quan afirma que, a Cannes, el seu film ha compartit el privilegiat espai de la secció oficial amb alguns dels seus referents cinematogràfics. Finalment, no s'ha emportat cap premi pero el fet d'estar al mateix nivell que Oliveira, Godard, Rivette, Hou Hsiao Hsien i Haneke és la millor recompensa possible per un cineasta que, amb el seu tercer llargmetratge, ha arribat molt aprop de la perfecció. - ESTEVE RIMBAU

LE MONDE, 12 DE MAIG DE 2001

Amb una magnífica simplicitat de mitjans, el cineasta acompanyat dels actors, fa esclatar un torrent d'emocions que es desborda en una espècie de bacanal sensual i inquietant. Cadascú construeix el que pot amb el que troba, a l'espera dels seus instruments vitals i sota la mirada de Recha, que no sembla ser més que testimoni. Cap explicació i sobretot cap símbol.

Despietat i delicat, March Recha anirà fins el final del camí. El Festival de Cannes només ha començat i ja ens ha regalat una gran pel·lícula. - JEAN MICHEL FRODON

LIBÉRATION, 11 DE MAIG DE 2001

(.) En aquest aspecte, una escena podria tenir el valor d'un manifest del cinema de Recha: un pla magnífic en el que la mare observa, de nit, sota la tenda, amb l'ajut d'una torxa elèctrica, el seu fill plorar enmig d'un somni. Però el cineasta no només sap omplir-nos d'emoció; més endavant un pla sorprenent des del qual es domina tota Barcelona, demostrarà que sap omplir-nos de felicitat. - OLIVIER SÉGURET


   

< Retornar