RETALLS DE PREMSA
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, 25 DE MAIG DE 2001
Marc Recha proposa una història d'afectes i rebuigs filmada de manera molt personal i incorporant l'experiència del rodatge en la successió dels esdeveniments.
És un film petit en format i gran en emocions... Sorgeix d'una excitant barreja entre els forts sentiments d'una història ben tramada i la flexibilitat d'un rodatge on la improvització, convenientment canalitzada, resulta essencial. - QUIM CASAS
EL PAÍS, 23 DE JUNY DE 2000
La història és potent, però encara ho és més la manera de rodar que assaja a "Pau i el seu germà". - TERESA CENDROS
FOTOGRAMAS, MAIG DE 2001
Sosté Marc Recha que, durant el rodatge de "Pau i el seu germà", els actors es van integrar en el paisatge del Pirineu català sense voler simular una altra cosa que el que eren: persones, figures a punt de fondre's amb l'entorn sense modificar-lo, fragments de vida.
La insòlita sensibilitat de Recha, basada en una política de no intervenció en la realitat, ha arrelat en l'obra de Rossellini i Kiarostami.
A Recha li queda poc per ser molt gran. La seva mirada respecta el món que l'envolta, qualitat que només tenen els artistes amb majúscules. - SERGI SÁNCHEZ
DIRIGIDO, MAIG DE 2001
"Pau i el seu germà" és una pel·lícula sobre la suggerència, sobre allò que no acaba de veure's en les relacions entre els éssers humans. És també una pel·lícula absolutament atenta al detall, que troba la seva raó de ser en una forma de filmar en la que es respecta el pas del temps i l'ordre natural. "Pau i el seu germà" és, tota ella, una bonica sorpresa.
GUÍA DEL OCIO, 25-31 DE MAIG DE 2001
Marc Recha té una cura maniàtica per no violentar res i que l'essencialitat de les coses es posi de relleu per sí mateixa. Des d'aquest pudor, ens proposa una elecció necessària i no una lecció: ensimismar-nos, romandre atents al detall, trobar veritats sense grans aparences, buidar-nos amb una pel·lícula que es buida de tot artifici. Crec que torna a descobrir que allò bell i allò poètic no estan en l'adjectiu, sinó en el substantiu.
A mil·límetres de la perfecció, "Pau i el seu germà" serà una lliçó necessària per tothom amb el més important i autèntica bellesa, la que no es refereix a allò bonic sinó a allò elevat. Enhorabona Marc! Ben fet. - ÀLEX GORINA
EL PAÍS, 25 DE MAIG DE 2001
No se sap si són els actors qui creen els personatges o són aquests qui creen els actors, doncs tan creïble és la seva identitat que no es distingeix on acaba la pell d'uns i comença la carn dels altres, on es deté la vida viscuda i deixa pas a la vida somiada, on s'amaga l'atmosfera el·laborada de la ficció i comença l'aire lliure del document.
Marc Recha aporta un film situat entre la vida viscuda i la vida somiada.
La seva pel·lícula extreu exactitud d'aquells balbuceigs, escala cims des de planes i deixa veure que aquest notable home de cinema, al costat de les moltes coses que òbviament li queden per aprendre, té algunes essencials ja apreses i incorporades a l'instint, a la arrel d'aquest estil profund que troba en aquest film alguns brots vigorosos.
Hi ha a "Pau i el seu germà" una esponjosa zona comuna, un territori compartit entre interpretació i vivència, entre ficció elaborada i ficció viscuda. - ÁNGEL FERNÁNDEZ-SANTOS
AVUI, 16 DE MAIG DE 2001
Rodat en continuïtat cronològica, sense travellings ni grues, amb il·luminació natural i amb els actors impregnats de l'atmosfera del paisatge, "Pau i el seu germà" està plantejat com una experiència realista que recull les teories d'André Bazin o els postulats de Roberto Rossellini per equiparar-se amb el tarannà de cineastes contemporanis com l'iranià Abbas Kiarostami o el britànic Ken Loach.
Té raó Recha quan afirma que, a Cannes, el seu film ha compartit el privilegiat espai de la secció oficial amb alguns dels seus referents cinematogràfics. Finalment, no s'ha emportat cap premi pero el fet d'estar al mateix nivell que Oliveira, Godard, Rivette, Hou Hsiao Hsien i Haneke és la millor recompensa possible per un cineasta que, amb el seu tercer llargmetratge, ha arribat molt aprop de la perfecció. - ESTEVE RIMBAU
LE MONDE, 12 DE MAIG DE 2001
Amb una magnífica simplicitat de mitjans, el cineasta acompanyat dels actors, fa esclatar un torrent d'emocions que es desborda en una espècie de bacanal sensual i inquietant. Cadascú construeix el que pot amb el que troba, a l'espera dels seus instruments vitals i sota la mirada de Recha, que no sembla ser més que testimoni. Cap explicació i sobretot cap símbol.
Despietat i delicat, March Recha anirà fins el final del camí. El Festival de Cannes només ha començat i ja ens ha regalat una gran pel·lícula. - JEAN MICHEL FRODON
LIBÉRATION, 11 DE MAIG DE 2001
(.) En aquest aspecte, una escena podria tenir el valor d'un manifest del cinema de Recha: un pla magnífic en el que la mare observa, de nit, sota la tenda, amb l'ajut d'una torxa elèctrica, el seu fill plorar enmig d'un somni. Però el cineasta no només sap omplir-nos d'emoció; més endavant un pla sorprenent des del qual es domina tota Barcelona, demostrarà que sap omplir-nos de felicitat. - OLIVIER SÉGURET
|
