SINOPSIS

Durant l'estiu de 1957, un home anomenat Juan de Dios passa una convalescència en un hotel al camp. Seguint les prescripcions del metge, ha de romandre en repòs absolut, "ni un moviment, ni un pensament". Estirat en una hamaca, Juan de Dios ha de conformar-se en "enfonsar-se en l'avorriment, igual que un nàufrag al mar". Però de sobte, s'adona que la immobilitat és quelcom impossible: Juan de Dios es veu envaït per una miríada de sensacions físiques, sonores, visuals, olfactives, que desperten el seu esperit. Tres hores després d'aquesta contemplació, anuncia la seva partida per l'endemà. De tornada a Barcelona, Juan de Dios s'entrega a les sensacions de la ciutat.
"El cielo sube" és una pel·lícula inspirada en el llibre "Oceanografia del tedi", de 1918, escrit per Eugeni D'Ors. Es tracta d'una narració sintètica i plàstica, en què tota acció és abolida, provocant un exercici intel·lectual tan agut que es mescla amb la ironia.
Una opulència de sensacions, drames i peripècies es succeeixen a l'interior de la psique i la ment del protagonista, que gaudeix d'un oci quiet i passiu. Aprofundint en els detalls de les coses més insignificants, evoca sensacions carregades de filosofia i de significat psicològic.

FITXA TÈCNICA

DADES DEL PROJECTE

Llargmetratge dirigit per Marc Recha (1991)
Una producció de NOFILMS S.A. i Marc Recha P.C.
Distribuïda a l'Estat espanyol per NOFILMS SA.
Estrena: Festival de Locarno 1992
Duració: 70 min.
Format: 35 mm. Blanc i negre. 1:1'33

FITXA ARTÍSTICA

PREMIS I FESTIVALS

1992

• LOCARNO INTERNATIONAL FILM FESTIVAL – Secció “Finestra Sulle imagini”
• FESTIVAL DE VENECIA- Secció Projecció Especial.
• PREMIS CIUTAT DE BARCELONA - Premi a la “Millor pel·lícula”
• FESTIVAL NOVEAU CINÉMA DE MONTREAL
• II SETMANA DE CINEMA EXPERIMENTAL ARCO ‘92
• CINEMA JOVE - Segon Premi “Millor Llargmetratge”, “Banda Sonora”, “Millor Producció”
• FESTIVAL DE CINE DE ALCALÁ DE HENARES - Premi “Pantalla Oberta”
• SEMANA DEL CINE ESPAÑOL DE MURCIA - Premi a la “Millor Pel·lícula”
• XII MOSTRA DE CINEMA MEDITERRANI
• PREMIS REVISTA TÚRIA - Premi a la “Millor pel·lícula espanyola”

NOTES DEL DIRECTOR

La pel·lícula provoca un buit, com si patissis una lipotímia. La càmera és com la sinestèsia. També hi ha una intencionalitat estètica, un joc en forma de “collage”, en el qual es desenvolupa el documentalisme, l’amateurisme, com si unes persones realitzessin un film en Súper-8. En aquest context on es mou la càmera, rondant pel cos i el paisatge en forma de formigueig. Eugeni d’Ors distingia dues actituds envers la vida: la de l’home que treballa i que juga; i la de l’home que badalla i fuma. Jo he fet aquesta pel·lícula basant-me en la primera.

Marc Recha

RETALLS DE PREMSA

EL PAÍS
"El cielo sube" és un experiment apassionant, que deixa entreveure l'essencia de la mirada d'un cineasta original, amb una immensa capacitat de síntesis. El miracle d'un jove aprenent de cinema que apunta amb la camera a la medula de les coses.- ANGEL FERNANDEZ SANTOS

EL MUNDO
Fragments de l'obra "Oceanografia del tedi", recitats en off per una veu i una entonació admirables, conformen el material argumental en que es recolzen les imatges i els sons de Marc Recha, per tal de realitzar un experiment profund i insolit, mostrant una gran magia i un talent sorprenent .- CARLOS BOYERO

LA VANGUARDIA
El Jove director catala demostra en "El cielo sube" un talent prometedor i un instint cinematografic poc comú. - JOSE LUIS GUARNER

POSITIF, NUM.381
"El cielo sube" demostra una estranya destresa amb imatges de certa ambigüetat, de manera que es fa difícil saber si abstracter o, pel contrari, massa concretes, col.locades sobre un text d'enorme bellesa. -J.L.B.

EL OBSERVADOR (Cultura)
Plans fixos, una veu en off que llegeix el preciós text orsia, una fotografia en blanc i negre i la col.laboració de tres actors entregats, fan d'aquesta pel.lícula un producte absolutament atípic en el cinema espanyol.- NURIA VIDAL